TEMA 9: EDUCACIÓ DE QUALITAT. EQUITAT I EXCEL·LÈNCIA. POLÍTICA I LEGISLACIÓ EN EDUCACIÓ

Escola:

La Institució Escolar:

Escola Pere Vila a Barcelona

Es pot pensar en la institució escolar, que s’ha creat en la societat perquè els infants s’incorporin a la societat, a la política, a la cultura,... a tot allò que està present en la nostra societat.

L’escola, com a Institució, és un potent agent de socialització. L’escola com a institució és un agent explícit de socialització, és el segon agent, ja que el primer és la família. I com a institució realitza una labor molt important de socialització: es marquen unes normes socials, s’ha de tenir un comportament,....

Socialització:

Però, què és el que entenem per socialització? Parlem de socialització quan es compleixen els següents punts:

• Procés obert: Dura tota la vida.
• Procés d’adquisició de la cultura: Valors culturals, cívics,…
• Integració de la cultura dins la personalitat: S’assumeix com a propi allò que és cultural. S’internalitza.
• Adaptació de l’individu a l’entorn
• Integració de la cultura en la nostra consciència
• Exemples?

Qui crea les normes per conviure en societat? Les normes sorgeixen  de les institucions socials, un patró de comportament, que et diu cóm t’has de comportar… l’escola és una institució, com ja he dit, el segon agent de socialització.

            Una institució seria un patró de comportament, una mena de llibre de navegació que ens ofereix la societat que s’imposa sobre les conductes dels individus.

            Tota institució social compleix una sèrie de característiques:

Ø      Externalitat: Les institucions són experimentades como si tinguessin una realitat externa. Dóna la sensació de que es una cosa externa a les relacions humanes, que no se sap qui ho ha creat: família, escola, església, maternitat,….

L’escola és un grup de persones. El verb Ser ve donat per una relació del que se suposa que és: sempre hi ha una relació que defineix les coses.

Ø      Objectivitat: Les institucions són experimentades com si fossin coses. Una cosa és objectiva, real, quan tothom està d’acord que la “cosa” està allà i que és d’una determinada forma.

No es qüestiona la norma. Al ser objectiva, mai es qüestiona.

Ø      Coerció: Les institucions tenen poder coercitiu. La força coercitiva es sent quan algú es surt d’allò que està establert. Es el fet de què passa si algú no compleix la norma. Hi ha una coerció sobre la norma. Si una norma no és compleix s’ha de veure la reacció de l’entorn i hi ha unes conseqüències.

Ø      Autoritat moral: Les institucions no només reclamen el dret de la legitimitat, de coaccionar a aquells qui es desvien, sinó de reprimir-los moralment.

Està clar que la norma és d’una determinada forma, per tant té una càrrega moral. Hi ha tot un tema darrera les relaciones con la moral.

Ø      Historicitat: “de tota la vida”. Té un bagatge històric, ja que a través del temps ha estat així.

 L’establiment Escolar:

Escola Ramon Llull a

Barcelona

            Quan es parla d’un edifici concret, és l’establiment escolar. L’escola no és només un edifici, no són només les persones, sinó que és el lloc on s’estableixen les relacions d’aprenentatge i ensenyament.

            L’establiment escolar és el lloc on es produeix un intercanvi d’informació, mitjançant les relacions humanes. Es fa servir un lloc concret i és una relació creada i sostinguda entre les persones, però allò que és realment important és la funció que compleix, aquest intercanvi d’informació.

            Aquest intercanvi d’informació pot estar recolzat per uns recursos externs o propis del centre que ajudin a complir la funció d’aprenentatge-ensenyament.

 L’edifici Escolar:

És l’edifici de l’escola, el lloc físic on es donen totes les relacions ja descrites: relacions interpersonals, relacions socials, compliment de les normes establertes, relació d’aprenentatge-ensenyament.

            L’edifici en sí pot tenir una certa historicitat o bé ser de nova construcció, ja que en els llocs on fa falta s’edifiquen escoles noves.

Les Persones Fan Escola:

Parvulari Escola Galeón

            La institució escolar, l’establiment escolar o l’edifici de l’escola, si estiguessin buits no tindrien cap sentit. Per tant, una part molt important de l’escola són les persones.

            Ens referim als alumnes i a l’equip docent. Però no només a aquests, sinó que també fan escola l’equip directiu, el personal administratiu, el conserge, el personal de neteja, el personal del menjador, els monitors i monitores, el personal encarregat de les activitats extraescolars i els pares i mares.

            Totes aquestes persones juntes són les que creen escola, les que fan possible les relacions que es donen en aquesta a tots els nivells. Les persones són les que fan escola.

 La Mala Escola: 

         Amb l’escola, s’ha d’anar amb molta cura, ja que si no es va amb cura, es pot arribar a fer una mala escola. Tot allò que es fa a l’escola ha d’ésser acurat, de qualitat, per fer una bona escola.

            Les males pràctiques escolars es poden donar arreu i en moltes situacions. És millor prevenir-ho i fer un bon ús i una bona aplicació de l’escola.

Educació i Qualitat:

Teixidó i Planas, Martí: La Qualitat de l’educació : preocupació i retòrica Revista Catalana de Pedagogia, volum 1 P. 13-35

Matèries:   Educació - Avaluació  Qualitat de l’educació.

Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Pedagogia: Pedagogia i participació : per a una educació de qualitat.  Revista Catalana de Pedagogia, volum 1 P. 37-76.

Matèries:   Escoles - Administració i organització - Espanya  Política educativa Pedagogia Qualitat de l’educació Currículums (Ensenyament) - Espanya

Qualitat:

            Sobre la qualitat de l’educació tothom en parla, però cadascú ho interpreta a la seva manera. El concepte de qualitat en l’educació s’entén de formes diferents.

            L’educació ho engloba tot: escola, família, televisió, agents educatius, publicitat, empreses (lloc de treball i lleure)

            Per tant, la qualitat és una paraula abstracta. I com l’educació està arreu, cadascú l’imagina a la seva forma. Hi ha quasi tantes perspectives diferents com persones.

            Si busquem la definició de qualitat, és complicat trobar-ne una adient. Després de molt buscar, considero que la que més s’adequa al que s’està dient és la de l’Enciclopèdia Catalana:

“1.- Propietat que determina la natura d’un objecte.

2.- Categoria fonamental del pensament i de la realitat, Aristòtil la considerà, juntament amb la quantitat i la relació, el més important dels accidents (accident). S’oposa a la relació per tal com modifica intrínsecament la substància; s’oposa a la quantitat per tal com no és mesurable i comporta solament diferències d’intensitat. Per a Kant, és el segon dels quatre títols de conceptes purs del pensament (categories) que inclou la realitat, la negació i la limitació. Amb la quantitat constitueix la classe de les categories matemàtiques. En la gnoseologia empírica, Locke i Leibniz (adoptant una distinció feta ja per Demòcrit) distingeixen les qualitats primàries (propietats físiques dels objectes, com l’extensió, la forma, la resistència i el moviment), a les quals hom dóna un valor objectiu, de les qualitats secundàries (no essencials, com l’olor, el gust, el color, etc), a les quals hom reconeix un valor purament subjectiu. Aquesta distinció fou impugnada per Berkeley, el qual sostenia la subjectivitat de totes les percepcions de qualitat”.

            Si es té present la primera accepció d’aquesta paraula, la qualitat hauria d’ésser una íntimament lligada a la paraula educació, haurien de ser dos conceptes inseparables que formen un tot. No es pot fer educació que no sigui de qualitat perquè s’està treballant en la formació de persones.

*** No es pot fer una educació que no sigui de Qualitat.

L’adjectiu qualitat és intrínsec a la paraula educació***

Equitat:

            Si busquem què vol dir equitat a l’Enciclopèdia catalana, trobem la següent definició:

“Adaptació de la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals d’acord amb l’esquema general de les normes jurídiques.

Element important i font de dret en el règim jurídic anglès i nord-americà, l’equitat no és pròpiament font de dret en els països inspirats pel codi de Napoleó, bé que serva una importància a l’hora de donar flexibilitat a l’aplicació del dret i a la interpretació de la llei, així com a l’hora de cercar el principi jurídic aplicable al cas concret no regulat per les disposicions legals. En l’ordenament jurídic català, l’equitat tingué una gran importància fins que, a partir de la Constitució del 1599, que establí el dret vigent a Catalunya, fou suprimida com a font directa, i hom establí que les causes no podien ésser judicades per equitat, a no ésser que hom donés una concordança amb les regles del dret comú i amb les opinions dels doctors sobre matèria d’equitat”.

            Per tant es pot afirma que l’equitat té a veure amb la legislació. En educació, l’equitat està present en la redacció i la creació de lleis que versen sobre aquesta temàtica.

            L’equitat seria la capacitat d’adaptació de les normes sobre educació a cada cas concret, és a dir, que cada comunitat autònoma faria la seva legislació sobre educació. Per tant, a Catalunya, apareixerien les lleis sobre educació a la LEC, que és la legislació vigent sobre educació. Hi ha més documents que parlen sobre educació i són propis de Catalunya, però potser la LEC seria la representació més clara ja que es desmarca de la LO.

EXCEL·LÈNCIA:

            Buscar el significat de la paraula excel·lència és quelcom més complex, ja que es tracta d’un terme abstracte de difícil definició.

            Si es mira a l’Enciclopèdia Catalana, apareix la següent definició:

“Tractament d’honor. Antigament fou donat als emperadors i reis i després als prínceps i ducs sobirans. Actualment és donat als ministres, ambaixadors, bisbes, etc”.

Però aquesta definició és difícilment aplicable a l’educació. Per tant, si es busca el significat d’aquesta mateixa paraula al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, apareixen tres accepcions diferents:

“1 1 f. [LC] Qualitat d’excel·lent.
1 2  [LC] per excel·lència loc. adv. En grau eminent. El tigre és el felí per excel·lència.
2 f. [LC] Tractament d’honor donat als ambaixadors, ministres, prelats, eclesiàstics, etc. Sa Excel·lència. Vostra Excel·lència”.

            En aquesta definició, la primera accepció és força interessant, ja que diu que és una qualitat d’excel·lent. Si es busca la paraula excel·lent al DIEC 2, apareix la següent definició:

”1 1 adj. [LC] Que és eminent en bones qualitats, molt bo en el seu gènere. És un obrer excel·lent. Un llibre excel·lent. Té una salut excel·lent.

1 2 m. [LC] [PE] Qualificació màxima en un examen, en una prova, etc.

2 adj. [HIH] A la Corona catalanoaragonesa, tractament donat als reis.

3 1 m. [NU] Moneda d’or castellana que valia inicialment dos castellans i després un ducat.

3 2 m. [NU] Moneda valenciana d’or del temps de Ferran II que valia un ducat”.

            I si aquesta mateixa definició la cerquem al diccionari català valencià balear, de l’editorial Moll, apareix el següent:

“Que excel·leix, eminent, molt bo”

Per tant, si s’aplica el concepte excel·lència a l’educació s’està parlant d’una educació excel·lent. És a dir, una educació en bones qualitats i molt bona. Seria la qualificació màxima que es podria donar a l’educació.

Això és el que es vol aconseguir, l’objectiu de l’educació, que sigui d’excel·lència. I no és una cosa tan estranya, ja que fer una educació d’excel·lència hauria de ser natural, una educació d’excel·lència s’hauria de donar sempre en tots els àmbits, tant en escoles públiques com privades, ja que l’educació és un dret dels ciutadans.

*** L’excel·lència sempre s’hauria de donar sempre en educació***

 Educació i Legislació:

Educació:

            Hi ha tota una legislació vigent I que es va actualitzant constantment sobre educació. Aquestes lleis afecten tant a l’educació com als centres educatius.

            S’ha d’entendre la qualitat i l’educació, que per a uns és l’autonomia. La legislació dóna uns principis que afecten a tots els ciutadans.

LLEI 12/2009, de 10 de juliol, d’educació  (de Catalunya)

DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius

DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius

Infància:

         La infància ha passat de ser una etapa transitòria en la vida  a ser considerada una institució social.

Per això. s’ha de vetllar per protegir i salvaguardar els interessos i els drets dels infants, cosa que comportarà un benefici comú per la societat. això és molt complicat, ja que en molts països no es respecten els drets dels infants, per això s’ha de continuar lluitant per a que es compleixin.

Perquè això sigui possible, hi ha tota una legislació. Les Nacions Unides han fet convencions i decrets en favor de la infància, i van fer la Declaració dels drets dels infants. En aquesta línia, els diferents països, han anat creant una legislació adient:

CONVENCIÓ́ SOBRE ELS DRETS DE L’INFANT.  Nacions Unides, el 20 de novembre de 1989   (Espanya, ratificada el 30 de novembre de 1990)

LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. 

DECLARACIÓ DELS DRETS DELS INFANTS. Nacions Unides, 1959