Als anys 30 a Europa hi ha una gran efervescència de pensament que ja venia d’abans. En canvi, als Estats Units, coincideix amb la depressió i no hi ha tanta efervescència. La novetat d’aquesta etapa és que la psicologia es centra en l’educació.
Édouard Claparède (1873-1940):
Ell pensa que la Intel ·ligència és la capacitat de solucionar els nous problemes amb el pensament. És el concepte d’intel·ligència com a adaptació.
Propugna que el coneixement ha de començar interactuant amb el medi, recupera la idea dels naturistes. La intel·ligència és una capacitat biològica però s’ha de construir culturalment.
És un psicòleg que posa el coneixement científic de l’infant o educand. La ciència és un condicionant de l’educació. Per fer educació s’ha de saber els aspectes que condicionen aquesta.
Es pot dir que és un perfil mixt: no és ni un psicòleg ni un educador. Pensava en la intervenció educadora. Es podria dir que era un psicopedagog dóna importància al coneixement i als principis d’intervenció. Va més enllà de conèixer l’infant i ensenyar-lo.
Les seves obres més importants són:
- Psychologie de l'enfant et pédagogie expérimentale, 1909
- L’éducation fonctionnelle, 1931
Henri Wallon (1812-1904):
Les seves obres més importants són:
- De l'acte a la pensée, 1942
- Les origines de la pensée chez l'enfant, 1945
Se n’ha parlat poc d’aquest home. És coetani a Piaget i van mantenir una discussió a distància. Els dos buscaven el mateix camí, però amb mititzacions diferents.
Wallon va acabar en política fent un pal educatiu. El seu pensament té una base marxista, és materialisme dialèctic. La consciència es construeix socialment. Aquest és un canvi molt important.
Afirma que la intel·ligència es cria en l’afectivitat. L’infant ha de ser estimat per poder desenvolupar la seva intel·ligència. És una cosa que s’ha de fer en companyia, no es pot fer sòl.
L’esser humà es un ser biològic i social, sense dualisme. Les dues parts han d’estar perfectament integrades. I per tant, l’educació no ha de ser fragmentada, ha de ser integral. S’ha d’estudiar amb visió integral, no fragmentadora.
Parla d’uns Estadis de maduració en la vida dels individus:
· Impulsiu: motriu reflex, al néixer.
· Emocional: simbiosi amb l’entorn. Les carícies, les pors, les inseguretats.
· Sensorial - motor: interacció amb objectes i espai. Quan l’infant ja camina i descobreix els espais.
· Projectiu i executant: etapa primària, quan l’infant té intenció, projecta i fa. Se li han de proporcionar eines per a fer-ho.
· Personalisme: Consciència del jo. Entre els 6 i 8 anys, quan comença l’ús de la raó. És ell i ho pot fer.
· Personalitat polivalent: la personalitat s’adona de que pot fer moltes coses, no tot, però sí moltes coses.
· Adolescència, en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors. Obertura en positiu, a ser adult, és una etapa de transició. L’afectivitat es destapa i és el moment d’entusiasmar-se pels valors.
Lev Semianovitx Vigotski (1896-1934):
Era originari de l’antiga URSS comunista. Va ser jurista, professor de literatura i psicologia, i psicòleg científic. Entre les seves obres, destaquen:
- Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors.
- Pensament i llenguatge, 1934
La seva aplicació pedagògica no es pot fer en les coordinades de 1934. parlava d’escriure cartes, llegir diaris, llegir llibres,... creu que a la pedagogia hi ha un excés de racionalisme i el llegir contes i ser més creatiu s’ha perdut.
Coincideix bastant amb les teories de Wallon. Parla de la interacció social, el mateix que la consciència individual de Wallon. Pensa que el desenvolupament humà és possible per interacció social. I la consciència és construcció social
El llenguatge és mediador entre la consciència i la ment. Qui té llenguatge pot fer més coses. Hi ha diferents sistemes de llenguatges: oral i escrit. El llenguatge no només serveix per comunicar, sinó que permet retenir moltes més coses i permet que el pensament, la penseé, sigui cada cop més gran. El llenguatge és un suport en el que es construeix el pensament.
Existeixen uns intercanvis socials amb símbols i signes:
· Símbols: són codificats però de caire més simbòlic, té un punt de llibertat i ingenuïtat, és una mica més obert. Per exemple, posar una espelma al pastís en un aniversari per bufar-la.
· Signes: Hi ha un catàleg limitat de signes culturals que es poden saber o no (banderes, Morse,...). per exemple: un semàfor és un signe codificat i quan el veiem tots entenem el mateix.
No es pot fer servir només signes o símbols, s’ha de fer servir els dos, ja que són necessaris en la societat.
Proposa una llei, la llei de dobles processos: interpsicològics (relació amb els altres)i intrapsicològics (relació amb un mateix).
És constructivista: el constructivisme afirma que el coneixement s’aguanta per construcció. S’ha d’anar construint, posant un coneixement a sobre d’un altre.
Zona de desenvolupament pròxim
El constructivisme el porta a parlar de la Zona de Desenvolupament Pròxim: s’ha d’ensenyar allò que l’infant ja sap, però amb una mica més de dificultat. No es poden ensenyar coses que no se saben de res perquè aleshores no es pot construir coneixement. S’ha d’ensenyar un coneixement que costi aprendre però proper al que ja se sap.
Va ser el precursor de la Neuropsicologia (la va seguir A. Luria; avui A. Damasio).
És també el constructor de la psicologia científica. Es va adonar de que la psicologia servia per construir la societat i per ensenyar.
Jean Piaget (1896-1980):
Natural de Suïssa, va ser biòleg, amb estudis de filosofia, però es va dedicar a la psicogenètica. És el creador de l’epistemologia genètica, la ciència que estudia la construcció de coneixement a partir de la biologia, i amb això del Centre International d'Épistémologie Génétique. Va dedicar la seva vida a la direcció de l’ Institut Jean-Jacques Rousseau.
Les seves obres més importants són :
- La représentation du monde chez l'enfant, 1921
- Le jugement moral chez l'enfant, 1934
- Introduction à l'épistémologie génétique, 1950
- Psychologie et pédagogie, 1069
És un pensament complementari a Wallon: Piaget afirma que el cos té una construcció genètica i el coneixement s’aprèn en aquest ordre. Piaget parla de la lògica de l’acció prèvia al llenguatge; la interrelació amb el mitjà per assimilació – acomodació. Introdueix l’epistemologia Genètica.
Les investigacions de Piaget es centren en els estadis evolutius, una seqüència que sempre es dóna en el mateix ordre arreu. És una invariant humana. Depenent de la cultura humana, hi haurà estadis més o menys estimulats, però l’evolució és la mateixa. Amb els seus estudis va observar que a l’Iran anaven un any i mig més tard per assolir cada estadi.
Estadis evolutius:
· Sensor - motriu: relacions circulars primàries, secundàries, terciàries. És a dir, primer l’infant se sent a sí mateix i després detecta el seu voltant. Quan ho ha detectat, comença a fer coses intencionadament.
· Preoperatori: joc simbòlic. Primer es fa individualment, i després amb els altres. És el joc simbòlic de la realitat.
· Operacions concretes: observació, causalitat, ordenació. Aquesta etapa arriba aproximadament als sis anys. Tocar, dibuixar, experimentar. És un sincretisme, l’observació que s’ha d’emmagatzemar.
· Operacions formals: generalització, conceptualització. És el pas a les operacions formals. Per passar de les experiències concretes a les formals es necessita temps. És a dir, el pas de primària a secundària passa per la porta de la generalització. Per exemple:
Hi ha moltes coses que parteixen de la dimensió de l’individu. No es descuida l’entorn. Va fer uns estudis molt monogràfics sobre 8 – 10 nois, tot i això, Piaget no exclou la interacció amb els altres, però ho estudia individualment.
Són més aplicatius Wallon i Vigotski, ja que les teories de Piaget no tenen aplicació a l’ensenyament.
Eduard Spranger (1882-1963):
La seva obres més destacada és Kultur und Erziehung. Gesammelte pädagogische Aufsätze del 1919. Es pot traduir com Cultura i educació: Teòrica i temàtica.
Ell fa una pedagogia de la cultura. El que s’ensenya a l’escola no serveix per anar per la vida. Entre l’educand i el docent hi ha cultura i la natura. No es pot ensenyar tot a la classe ni a l’ordinador. Sentir les coses directament és el que s’anomena pedagogia de la cultura. Per tant, relaciona cultura i pedagogia, escola i cultura.
Parla d’una dimensió espiritual de la naturalesa humana. per això es diu que és una cultura humanística perquè apareix l’esperit. La concepció antropològica oriental a l’Índia i la Xina diu que l’esser humà està format per psique (ànima) i neuma (ment). La ciència també influeix a l’esperit. En aquest sentit, la pedagogia ha de ser humanística.
Les ciències de la natura expliquen fenòmens, i les ciències de l’esperit serveixen per comprendre les vivències. Està tot unit, és un tot inseparable.
L’educació a través de la cultura aconsegueix la identificació de la realitat natural i cultural: és la Cosmovisió.
L’any 1914 desenvolupa la Teoria de la personalitat, segons valors i interessos. Pot ser de tipus: teòric, utilitari, estètic, social, polític, religiós.
No està en contra de les teories de Wallon.
A Catalunya, arriba el seu pensament a través de: Joaquim Xirau i Roura-Parella que van seguir els cursos del mateix Spranger a Berlín.
 |
| Joaquim Xirau (1895-1946) |
 |
| Joan Roura-Parella (1897-1983) |
Rudolf Steiner (1861-1925):
Pel que ha passat a la posteritat és per haver estat el creador de les Escoles Waldorf. Fou més que un pedagog, potser és un educador. Mai no es va sumar a l’escola activa: era molt espiritualista.
Va fer un plantejament tant elaborat que va donar lloc a la creació de la societat antroposòfica: déu i l’home són la mateixa cosa, fora de la concepció material. Això és l’antroposofia.
Potencia l’educació estètica i la creació artística. Dóna molta importància a la realitat mítica: Relats mítics, simbòlics, màgics.
També serà important la contemplació de la natura, cantar, tocar, mirar. Tot té una dimensió simbòlica. No s’ha de tenir cap pressa per als aprenentatges, ni llegir ni escriure, tot arriba al seu temps. La classe principal, la dels aprenentatges només ha de ser de dues hores, no més.
Tallers, art, hort... Ha d’haver molt joc motriu a la natura. A la vegada, és important l’eurítmia, els instrument musical. Defugen la música enregistrada, els ordinadors. S’ha de realitzar rituals interioritzadors, calmosos.
Avui en dia, encara hi ha escoles Waldorf.
Escola Waldorf a Bellaterra
Georg Kerschensteiner (1854-1932):
- Begriff der Arbeitsschule, 1912 (Escola del Treball)
- El problema de l’educació pública (1925)
- Theorie der Bildung, 1926. Teoria de la formació
- Concepte de l’escola del treball (1928)
- L’educació cívica (1934).
Va defensar l’educació espiritual i amb sentit; cultura personal. Una Educació social, Educació cívica i treball. És molt important que l’educador transmeti emoció.
El Dr. Mira i López es va encarregar d’introduir l’orientació professional a l’escola del Treball (1919) de la Mancomunitat de Catalunya. Va ser ell qui va portar les idees d’ Steiner a Catalunya.
Anton S. Makarenko (1888-1939):
Pedagog d’origen ucrainià, de l’antiga URSS. Va obtenir el títol de mestre l’any 1905 i després va ingressar a l’Institut Pedagògic. Treballà com a inspector d’educació mitjana.
Per a Makarenko, proporcionar a l’infant un ambient adequat per desenvolupar les seves iniciatives i la seva sociabilitat és el principal objectiu de l’educació. Du a terme la pràctica de les seves idees a una colònia per la rehabilitació d’adolescents, on arriba a la concepció de l’escola com un centre de treball dedicat a l’activitat manual i intel·lectual, a través d’una convivència adient amb els principis socialistes de l’època.
La seva obra Poema pedagògic (1935), descriu les coses positives de la seva experiència. Amb la seva dona, Galina Stajievna, escriu el Llibre per als pares, on exposen les seves consideracions sobre l’educació familiar. També escriu Les banderes a les torres.
Les seves teories tenen una gran influència a les organitzacions juvenils soviètiques de principis de segle XX.
Per tant, va ser professor. Li van encarregar treballar a un centre per a delinqüents juvenils i orfes, joves amb problemes. Aquí les idees pedagògiques no funcionen. Va donar una bufetada a un jove: només li va fer falta fer-ne una. Els nois extorsionaven els professors i els hi faltaven al respecte. Això va quedar gravat com l’impacte emocional provocat per una pallissa, en un context d’acceptació dels joves interns. Va haver de buscar solucions.
És la Granja Gorki on hi va anar l’any 1921. Va organitzar producció i treball cooperatiu. La gestió del dia a dia la feien els propis joves.
que van canviar radicalment el seu comportament
Célestin Freinet (1896 – 1966) et Élise Freinet(+1983):
La seva obra està influenciada per Ferrière
L’itinerari de Freinet no ha estat fàcil, però mostra les possibilitats que hi ha a la renovació escolar.
Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques, observant els mitjans i usos culturals. Les tècniques de Freinet constitueixen un ventall d’activitats que estimulen l’experimentació, la lliure expressió infantil, la cooperació i la investigació de l’entorn. Està tot pensat sobre una base de comunicació.
· Text Lliure: És el text realitzat per l’infant a partir de les seves pròpies idees, sense tema i sense temps prefixat. Es desenvolupa seguint les següents fases: escriptura del text, que és una activitat creativa i individual; lectura del text davant el grup, treballant l’entonació i la modulació de la veu; comentari de text de forma col·lectiva. “No als llibres de text”.
· Llibre de la Vida
· Impremta Escolar: Per contribuir al text lliure, imprimir i reproduir els textos a la revista escolar i per la correspondència. La Revista escolar es fa amb les produccions dels infants i a partir de l’organització pròpia del treball.
· Fotografia i Cinema
· Ràdio i Electròfon
· Màquines d’Instrucció
· Pla de Treball Setmanal: Té sentit en una planificació col·lectiva amb l’alumnat, a través d’unes decisions presses en grup i que s’insereixen en la planificació general del curs.
· Correspondència Escolar
· Els Mètodes Naturals: Oferir un ambient favorable al descobriment continuat, amb expressió lliure, intercanvi i contrast d’idees. Introdueix els tallers manuals. Actitud investigadora, curiositat per allò que els envolta, respecte pel que fan ells mateixos i els altres. Introdueix sortides per observar el medi natural i humà.
· Biblioteca de Treball: El material es classifica d’acord amb la dinàmica i les necessitats de consulta dels infants, que accedeixen lliurement a ell i s’encarreguen d’ordenar-ho i controlar-ho.
· Fitxers de Treball Individual.
· Conferències: Busca crear dins el grup classe un ambient de crítica amb la realitat per part dels alumnes i el seu futur.
· L’assemblea de Classe: Espai i temps destinats a plantejar problemes i buscar medis per la seva resolució, planificar i possibilitar la realització de projectes. Educa la funció de planificació i revisió del treball i de la vida dins el grup.
Aplicar les tècniques de Freinet significa donar la paraula als alumnes i, a partir d’aquí, fomentar les seves capacitats de comunicació i cooperació.
Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial. És el model que encara estem cercant per incorporar Internet... i ja el teníem. Explorem-lo!!!
*** C. Freinet, potser el millor pedagog del segle XX.***
Conclusió:
Al mestre li cal actitud investigadora. La renovació pedagògica es va fer amb la pràctica reflexionada personalment, analitzada amb col·legues, també estudiant les aportacions dels investigadors (Pedagogia experimental: Lay, Meumann, Buyse).
Hi ha d’haver investigadors però cal que, sobre una realitat concreta, cada mestre tingui actitud investigadora davant de cada alumne per ajudar-lo a superar dificultats en l’aprenentatge. La pedagogia té una part empírica.
El doctor Itard que programa la seva intervenció amb l'infant salvatge per a desenvolupar socialització i llenguatge és un clar exemple, molt ben interpretat pel mateix Truffaut director del film L'Enfant sauvage.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada