Teoria General de Sistemes :
Va rebre educació tutoritzada a casa fins els 10 anys. Va anar a la Universitat d’ Innsbruck per estudiar art, filosofia i biologia. L’any 1926 acaba la seva tesi doctoral sobre psicofísica i Gustav Fechner. L’any 1937 va marxar als Estats units amb una beca de la Fundació Rockefeller
Tornarà a Europa, ja que no vol ser una víctima declarada del nazisme per ser jueu. Des de l’any 1939 fins el 1948 va treballar a la universitat de Viena. Posteriorment anirà al Canadà per seguir estudiant i entre 1955 i 1958 estarà treballant a Los Angeles al Mount Sinai Hospital.
Va fer classes de biologia teòrica a la Universitat d’Alberta a Canadà fins el 1969. després, treballarà fins la seva mort al Centre de Biologia Teòrica de la Universitat Estatal
Ell parteix de la biologia, l’anatomia i la fisiologia humana. És el que s’anomena Sistemes dinàmics regulats (de l’organisme vital a la màquina). Particularment en els organismes vitals:
- El cor: és un òrgan
- La circulació: un sistema,
- L’estómac: forma part de l’aparell digestiu, que va des de la boca fins els intestins.
És el fet d’organitzar una maquina com un sistema. Un ésser humà és un sistema múltiple. Està constituït per dos sistemes principals: el nerviós i el circulatori, que arriben a tot arreu.
Un sistema de calefacció està integrat per coses diferents: el gas, l’electricitat, l’aigua,... tot el conjunt crea el sistema. Estructura i funció... Funció i estructura.
Un sistema funciona com un conjunt, cada part fa la seva feina, però ha de funcionar tot bé, totes les parts per igual han de complir la seva feina.
Al món de l’educació, s’ha de distingir:
· Finalitat: saber llegir, calcular, escriure,...
· Objectius: Són els que es poden avaluar, són més concrets.
· Relacions: entre objectiu i finalitat, i entre els diferents objectius.
Això es desenvolupa a partir de la biologia. Va ser un anticipat als seus temps.
Per arribar aquí s’ha de fer servir una metodologia múltiple: deducció, inducció, experimentació (moure variables), analogia (comparar). El tot és més que la suma de les parts,
Parla d’isomorfisme (homeomòrfic en els cultures, R. Panikkar) que és la mateixa forma. Observar diferents cultures per trobar coses equivalents: no és exactament el mateix, però pot ser equivalent; Isòbares que són els mateixos punts de pressió. Parla d’analogia i de Teoria General. Tot es porta a la teoria general.
Aquí observem un esquema dels processos interns. El cercle és la màquina en general. Hi ha una retroalimentació, que és l’ajust del sistema; la Correcció interna és la defensa del propi organisme que en sí mateix és savi i s’autoregula; i la Correcció externa, que és el moment en que s’ha d’introduir una cura, un medicament perquè ajudi l’organisme.
Cibernètica i Educació:
Norbert Wiener neix a Columbia, Estats Units l’any 1894 i morirà a Estocolm el 1964. Matemàtic, amb estudis en zoologia i Filosofia. Fill d’un professor de llengües eslaves emigrat a Harvard, va ser un nen extremadament precoç. A l’edat de divuit anys va obtenir un doctorat de lògica matemàtica a Cambridge, Regne Unit, on va estudiar amb Bertrand Russell. Després va viatjar a Alemanya per continuar estudiant a la Universitat de Gotinga. L’any 1919 comença a dirigir la secció de matemàtiques de l’Institut Tècnic de Massachusetts.
Als anys quaranta va elaborar els principis de la cibernètica, una teoria interdisciplinària centrada en l’estudi de les interrelacions entre les màquines i l’home i que a l’actualitat apareix dins l’àmbit més general de la teoria del control, l’automatisme i la programació de computadores.
L’any 1948 escriu Cybernetics or Control and Communication in the Animal and the Machine.
Estudia el procés de regulació dels propis organismes. Per exemple, les mesures que pren el cos quan té calor.
Aplica les lleis matemàtiques a tot allò que és orgànic. Fa paral·lelismes.
Veu que hi ha sistemes de l’organisme que es regulen i aleshores la funció és de màquina. Les m`quines tenen sistemes d’autoregulació, igual que el cos humà: càmera fotos,...
procés de regulació ............. optimització
orgànic ................................... mecànic
orgànic ................................... mecànic
La cibernètica aplicada a les màquines a través de sensor serveix per millorar i per progressar.
 |
| Claude Shanon |
És una mica de tot. Té una base científica. Analitza el sistema orgànic. Tot es centra en sistemes de control. És a dir, per mitjà del control es pot ajustar la màquina.
entropia (tendència al desordre) ......... neguentropia (organitzar la informació)
procés rítmic, codificació, ordre. Aplicala Teoria matemàtica de la informació de Claude Shannon de l’any 1949.
entropia (tendència al desordre) ......... neguentropia (organitzar la informació)
procés rítmic, codificació, ordre. Aplica
Es pot fer un tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia: SÍ (ho va afirmar el professor Santvicens) sense deixar de banda: subjectivitat, consciència, creativitat. Hi ha models cibernètics que tenen present tot això.
optimització del sistema: es busca un equilibri dinàmic que es pot regular o autoregular
optimització del sistema: es busca un equilibri dinàmic que es pot regular o autoregular
- Homeòstasi orgànica: l’organisme s’equilibra per la tensió.
- Feedbefore: anticipació, projecció
- Feedback: revisió, ajustament. Retroalimentació, alimentació posterior.
Tecnologia Educativa i Mesura de L’eficàcia:
Al final de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units intervenen a la guerra per ajudar a l’alliberament d’Europa. Per culpa de la guerra, Europa pateix una greu desestabilització. És l’època que va des de 1930 fins a mitjans de segle XX. Els Estats Units aprofiten la situació per fer negoci: moltes empreses americanes s’instal·len a Europa.
A la dècada de 1950, els Estats Units són la potència hegemònica confrontada a la URSS. És l’època dels blocs, el món bipolar. S’afronten carreres espacials. Hi ha una gran preocupació per crear elit altament qualificada. L’escola no està rendint.
El 1923 a la Universitat de Nebraska comença a especialitzar-se en utilització de les estadístiques en proves de rendiment. L’any 1927 acaba el seu doctorat en Psicologia de l’Educació a Chicago. Per invitació de Chartes Werret, el seu mestre durant els estudies de doctorat, es trasllada a l’oficina d’investigació Educativa de la Universitat Estatal
Els Estats Units estan en un moment de plena discussió sobre el sistema d’avaluació com a mesura dels resultats. L’any 1930 Tyler proposa una avaluació educativa com a mesura de resultats. El 1932 s’entra a avaluar el currículum: primer es diu que es vol ensenyar i en quin grau s’aconsegueix. L’any 1942 l’avaluació del currículum ja es fa plenament entre objectius i resultats.
La dècada de 1950 es produeix una expansió de l’educació sense resultats millors visibles.
El 1963 , Lee J. Cronbach proposa una avaluació per millorar el currículum. Per tant, hi ha una avaluació dels alumnes, una avaluació del currículum i una avaluació del centre. Es necessita gent especialitzada en avaluacions.
A partir de 1970 professionalització en l’avaluació: Scriven, Stake, Stufflebeam. I el 1981 es crea el Joint Committee on Standards for Educational Evaluation pels estàndard d’avaluació de la institució. Professionals universitaris posen en comú l’avaluació per arribar a crear un estàndard.
Control de la despesa pública. Obsessió per l’eficàcia, resultats. Aquí, a Espanya, també tenim actualment aquesta obsessió per l’avaluació.
Va obtenir el doctorat en psicologia a la Universitat de Hardvard l’any 1931, i va continuar les seves investigacions junt amb el professor Crozier. L’any 1936 comença a treballar de professor a la Universitat de Minnesota, on s’hi quedarà nou anys.
L’any 1948 es va establir a Harvard. Influït per la teoria dels reflexes condicionats de Pavlov i pel conductivisme de Watson, Skinner va creure que era possible explicar la conducta dels individus com un conjunt de respostes fisiològiques condicionades per l’entorn. Es va dedicar a l’estudi que oferia el control científic de la conducta, mitjançant tècniques de reforç (premi de la conducta desitjada).
Entre els seus experiments més famosos, destaca l’ensinistrament d’uns coloms per jugar a ping-pong o el disseny d’un entorn artificial pensat pels primers anys de vida dels infants.
El seu conductivisme radical va aixecar grans polèmiques als Estats Units i es va fer molt famós amb la publicació de la novel·la Walden 2 (1948). Aquí especulava sobre una societat futura programada amb tècniques d’enginyeria de la conducta.
Va defensar que la única forma d’arribar a una convivència òptima passa necessariament per aplicar unes tècniques adequades al disseny de la conducta dels membres que formen part de la societat.
La idea de educació de Skinner passava per un programa informàtic anomenat la tortuga i reforçava diversos punts:
· Ritmes Individuals: Cada estudiant té el seu ritme i s’ha de respectar.
· Exercici – Examen: s’identifiquen. Un exercici que sigui una prova. Aprenent és com es comprova que se sap.
· Motivació: Saber el resultats del que s’està fent al moment.
· Màquina: Instrucció. Aspectes repetitius. No es pot ensenyar per instrucció programada a llegir i escriure. Però es fan preguntes molt sistemàtiques. La suma de les parts no explica la funció dels organismes.
· Gran valor individual: Hi ha coses que no s’aprenen en grup. Són aprenentatges repetitius.
· Graduar les dificultats: Les respostes sempre han de ser positives. S’ha d’aconseguir que generalment es faci bé. Així no s’anirà enrere, si no endavant.
Taxonomia dels Objectius de l’Educació:
Benjamin S. Bloom (1950):
Es va titular a
L’any 1970 va ser condecorat amb l’honor de catedràtic Charles H. Swift. Va ser assessor d’educació per als governs d’Israel i la India , entre altres països.
Va ser un home centrat en l’àmbit del coneixement. Creia que s’havia de programar l’ensenyament per objectius clars i avaluables, i per això va treballar amb professors de diverses universitats per aconseguir-ho.
Coneixement ► Recordar, identificar, localitzar. Una part és la informació que es pot buscar i l’altra part és de relacionar. Comprendre.
comprensió ► Entendre, interpretar bé.
aplicació ► Tècnica, saber fer, realitzar, saber construir.
anàlisi ► Descomposar el que és complex en parts, elements, per poder entendre millor allò que es fa.
síntesi ► Reintegrar elements que formen part d’una estructura, ajuntar
avaluació ► Indicadors clars per a comprovar l’aprenentatge. S’ha de formular abans d’ensenyar i s’ha d’ajustar a la programació.
comprensió ► Entendre, interpretar bé.
aplicació ► Tècnica, saber fer, realitzar, saber construir.
anàlisi ► Descomposar el que és complex en parts, elements, per poder entendre millor allò que es fa.
síntesi ► Reintegrar elements que formen part d’una estructura, ajuntar
avaluació ► Indicadors clars per a comprovar l’aprenentatge. S’ha de formular abans d’ensenyar i s’ha d’ajustar a la programació.
La llei que s’aprovi el 1970 demanarà programar pels objectius de Bloom.
Avaluar: sistema de valoracions pensat i estructurat.
Valorar: valorar sense criteris establerts.
Aquest sistema va ser introduït a Espanya a partir dels anys 70 i va ser molt important. hi ha reminències a la LOE de 2006. Es va difondre per distingir la finalitat i els objectius.
· Finalitats, objectius: Generals, específics. operatius, finals (1970)
· Avaluació: inicial o diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa (1980)
· Continguts: conceptuals, procedimentals, actitudinals - habituacions (1990)
A Espanya no es va acabar de desenvolupar. Però van ser els objectius aplicats a l’afectivitat. Les ganes d’aprendre són imprescindibles per aprendre. I això és el que ha d’aconseguir el mestre: motivar. Per recepció, consciencia,... s’ha d’aconseguir la motivació dels alumnes.
David R. Kraathwohl (1960):
Va treballar sobre tot l’àmbit de l’afectivitat i va fer aquesta organització:
· Recepció: consciència, predisposició, atenció selectiva.
· Resposta: acceptació, predisposició, satisfacció.
· Valoració: acceptació del valor, preferència pel valor, lliurament.
· Organització: conceptualització, organització sistema de valors.
· Caracterització, conjunt i valors: perspectiva generalitzada, caracterització.
- Pensament sistèmic.
- Precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada
- Programar les actuacions. seguir el procés tecnològic
- Finalitat i objectius previs i no perdre’ls de vista
- Avaluar segons objectius previs formulats i indicadors identificats
- Avaluar: segons resultats, segons valor afegit, decisions a prendre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada