Les corts de Cadis (1812):
L’Espanya ocupada comparada amb la guerra a l’Irak.
Els il·lustrats espanyols admiren els francesos i els volen imitar. Agafen idees i deixen que els francesos entrin al seu territori, però ells s’hi quedaran. A Irak ha passat el mateix: les tropes nord americanes s’hi han quedat.
A Espanya, van ser els guerrillers els qui van alliberar el país, cosa que ha donat lloc a tota una sèrie de llegendes, com la del Tamboriler del Bruc. A Irak, els guerrillers són considerats terroristes.
Espanya no volia quedar-se ocupada per França. Irak vol seguir ocupada? No, tampoc, no pot haver-hi cap país que vulgui que els seus interessos siguin regits per altres persones alienes. Els nord americans tenen molts interessos a l’Irak, ja que volen aprofitar la situació que pateixen per afavorir l’economia americana.
El Informe Quintana:
El Informe Quintana se aprueba el año 1813, y sigue las bases que ya había puesto Condorcet en Francia. Afecta a la educación universitaria y con su aprobación se pretende:
- Igualdad: Para educar a todos.
- Universalidad: Instrucción tan igual i completa como las circunstancias lo permitan. A
la Universidad debe ir el máximo de estudiantes posibles. - Uniformidad
- Gratuidad: Quien no pueda pagar su educación, debe ir gratis, ya que si no se crean situaciones de desigualdad y discriminación.
- Libertad de enseñanza: La educación no debe ser escolástica, no debe ser aquella que dicte la iglesia. La enseñanza es libertad de conciencia.
Ministerio de Fomento: Ley Moyano
Gracias a la aprobación de la Ley Moyano en 1857, quedaba estructurado el sistema escolar de la siguiente forma: primaria, bachillerato y formación universitaria. Este sistema tenía que ser para todos. El bachillerato se cursaba para ir a la Universidad , y era ésta la que decidía quien accedía y quien no. La educación primaria tenía que ser gratuita para todos. Los principios que debía seguir la educación variaban dependiendo si los gobiernos eran conservadores o progresistas.
Las disputas que esta ley conlleva son:
- La gratuidad
- La obligatoriedad: los progresistas consideran que no hay que obligar, sino que hay que dar. El despotismo ilustrado le dio la vuelta a esto: la educación es obligatoria para los niños y niñas, pero no es cierto, la realidad es que el estado es el que está obligado a proporcionar educación.
- Libertad de cátedra
- La libertad de creación de centros: en España no se conseguirá lo mismo que en Francia, se quedarán muy por detrás.
- Escuela católica o laica: la escuela es un elemento de unión en la diversidad. La religión es una forma de entender la vida.
El año 1876 se aprueba una constitución monárquica en España.
Promueve una reforma social y cultural de España a través de la formación científica y cultural.
Con la Restauración en España, muchos profesores universitarios fueron sacados de sus puestos de trabajo por librepensadores. Es la primera vez en la historia que se produce la expulsión de profesores en el ámbito universitario.
Giner de los Ríos, Salmerón, entre otros, fueron expulsados de la universidad. Hacia 1876 crearon la Institución Libre de Enseñanza: ellos creen que la universidad sólo sirve para adoctrinar a las personas, por tanto, quieren crear un nuevo sistema basado en el pensamiento, la cultura y la ciencia. A la universidad se debe ira a pensar y discutir, a razonar.
Giner de los Ríos es la figura que encabeza a este grupo de renovadores profundamente comprometidos con la ciencia y la cultura.
Las grandes figuras de la cultura española de la primera mitad del siglo XX van a formarse en esta institución: Buñuel, Lorca, Dalí, Machado, Ortega y Gasset,…
Francisco Giner de los Ríos:
Como ya se ha dicho, es la figura más destacada de éste movimiento intelectual.
Hizo grandes aportaciones e introducciones en España:
- Museo Pedagógico Nacional
- Congreso Nacional de Educación: que servirá, junto con la ayuda de otras instituciones, para becar estudios en el extranjero. Cossío gracias a esta iniciativa estuvo dos años becado en Alemania.
- Junta de Ampliación de Estudios
- Ministerio de Instrucción Pública (1901).
La ILE influye. Viene a sustituir al antiguo Ministerio de fomento (1900).La ILE son gobiernos progresistas que cuentan con este movimiento y los ayudan proporcionándoles fondos para becar estudiantes.
Manuel-Bartolomé Cossío:
Manuel Bartolomé Cossío fue el primer becado por la Institución. Más adelante se convertirá en profesor de la misma.
Es el momento en el que se crea la Residencia de estudiantes. Todas las grandes figuras ya referenciadas anteriormente vienen a para aquí (Lorca, Dalí, Ortega y Gasset, Buñuel, Machado,...). Era una España muy culta, una época dorada de las artes y la cultura que se vería ensombrecida por la guerra civil (1936 – 1939) y por la represión de la dictadura franquista.
Residencia de Estudiantes
Se va a producir una reforma y recuperación de las Escuelas Normales (de maestros) que creó Montesinos.
Se crea una Escuela Superior de Magisterio para la formación de profesores e inspectores. Los mejores cualificados ya salían colocados.
Lorenzo Luzuriaga:
Destaca las Misiones pedagógicas: puede parecer que tiene un nombre muy religioso, pero no tiene nada que ver ya que eran proyectos muy abiertos. Lorca, Cassana, Buñuel,... Iban por los pueblos, cargando con mulos, a proyectar cine, recitar poesía,... Llegaron hasta Lleida. Hacían que la cultura llegase a todos los rincones de España, hasta los pueblos más abandonados. Eran unos proyectos educacionales muy innovadores para el momento.
Luzuriaga realizó muchos Textos pedagógicos, participó en la revista de Pedagogía y Publicaciones de la R.P. entre 1930 -1932 aproximadamente.
En el año 1939 se tuvo que exiliar a Argentina, y allí fue un reconocido profesor de pedagogía. Es una figura importante, ya que va a repercutir fuertemente en lo que sucede en Cataluña.
 |
Claro Reflejo del espíritu de unión presente en |
Escola catalana i lliurepensadora a Catalunya:
Francesc Flos i Calcat:
.jpg)
L’any 1899 va organitzar l’Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Es basava en donatius, i així va sobreviure fins a la Guerra Civil (1936)
Va crear les bases perquè l’any 1908 a l’ajuntament de Barcelona, es discutís destinar un pressupost per la llengua catalana. És molt important aquest fet, mai s’havia plantejat abans i va ser la iniciativa de Francesc Flos i Calcat la que va donar lloc a això.
Francesc Ferrer i Guàrdia
Va néixer a Alella el 1859, dins una família camperola acomodada. Pedagog i activista polític va estudiar a Barcelona, a l’Ateneu Obrer. Fundador de l’Escola Moderna. Pedagog y activista polític, introductor del racionalisme pedagògic a Espanya
S’introdueix en àmbits polítics. Les seves idees lliurepensadores el van portar a l’anarquisme, tendència en la que va desenvolupar una gran activitat como agitador i revolucionari. A mes, es va caracteritzar sempre per la vehemència amb la que va difondre els seus missatges anticlericals, tot i que sempre es va tenir dones catòliques.
L’any 1878 es posa a treballar de revisor de la línia ferroviària que unia Barcelona amb França. Es converteix en correu amb els exiliats francesos. El 1886 participa al fracassat alçament república a Santa Coloma de farnès, i això el porta a exiliar-se a París.
A París descobreix la seva vocació pedagògica, funda una escola laica i aconsegueix prestigi com a pedagog i lliurepensador. Es crea grans enemistats a Espanya. Ingressa a la massoneria francesa, a la llotja de Le Grand Orient de France.
No va deixar mai de ser un revolucionari i feia aportacions econòmiques a l’anarquisme espanyol. L’any 1901 torna a Barcelona, crea l’Escola moderna, funda una editorial lligada al seu projecte educatiu i edita una revista anarquista.
Invertia en bolsa, cosa que no agradava els anarquistes. Amb els beneficis, finançava accions armades com l’atemptat contra Alfons XIII l’any 1905 a París i el segon intent frustrat a Madrid el 12 d’abril de 1906. aquesta acció la va dur a terme Mateu Morral, que era professor de l’Escola Moderna. Amb això, Ferrer i Guàrdia va ser declarat còmplice i va ser detingut fins el 1907, moment que marxa a viatjar per Europa criticant el clero. Era mal vist pel govern espanyol per radical i reaccionari.
Torna a parís per col·laborar amb la Ligue International pour l’éducation rational de l´enfance, amb l’objectiu de continuar per Europa allò que s’havia començat a Barcelona.
Morirà durant la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), esdevenint un màrtir. El van matar per lliurepensador, anticlerical, llibertari. Té una vida molt important. El seu objectiu era canviar la societat i, per tant, la seva pràctica educativa es percebia com a subversiva.
És un home amb uns ideals molt universalistes, un lliurepensador i vinculat a l’anarquisme i la CNT. Llibertari. Al contrari de Flos i Calcat, ell no s’hi va posar tant en el que era la llengua catalana: defensava uns ideals més universals, no tant concret.
És el creador de l’Escola Moderna, l’any 1901. El seu model és una escola laica, científica i cultural.
Promou una escola racional i científica. Prioritza el desenvolupament de l’autonomia de l’infant: sense càstigs ni premis. Dóna importància a la Higiene.
Nens i nenes han d’estar junts, i infants de diferents classes socials també han d’estar barrejats. És bo per aprendre que no tots som iguals però que hi ha lloc per tothom.
Una de les grans novetats que aporta és la lectura. És molt important ja que fins aquest moment a l’escola s’anava i els llibres eren de preguntes i respostes, els infants havien de repetir i memoritzar el que deien els llibres. Ell introdueix la lectura del llibre Las aventuras de Nono.
Ell creu que la dona s’ha d’emancipar dins l’esfera pública i privada. Aquesta és la idea que conduirà cap el que avui en dia diem coeducació.
Pensava que l’educació havia de ser el motor cap el canvi social que postulava.
La renovació pedagògica a Catalunya passa per unes figures que van estar molt vinculades a l’església catòlica, per això van ser acceptats. Al contrari que va suposar Ferrer i Guàrdia, que era massa lliure, massa anticlerical, i no podien deixar-lo fer.
Joan Bardina (1877 – 1950):
Joan Bardina tenia formació de capellà, però no ho aplicava a la pedagogia. Va ser un home molt respectat i venerat.
L’Institució Lliure d’Ensenyança el va portar a Mèxic, on va viure molts anys. Però va acabar la seva vida a Xile.
Pau Vila (1881 – 1980):
Va néixer a Sabadell. De professió, era geògraf. L’any 1902 va ser mestre a l’Ateneu de Badalona, on es va interessar pels problemes de l’educació i això el va portar a fundar l’Escola Horaciana (1905 – 1912), que va contribuir a canviar els mètodes pedagògics. L’any 1912 li van concedir una beca per anar a l’Institut Rousseau de Ginebra.
L’any 1915 marxa a Colòmbia on dirigirà el Gimnasio Moderno de Bogotà (1915-1918). Quan torna a Barcelona, l’any 1918 es nomenat secretari de l’Escola de Treball. Va ser professor de geografia per la Mancomunitat (1921-1923) i per la Generalitat (1934-1938). Va participar en la divisió territorial de Catalunya l’any 1937.
El 1968 es anomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Va fundar l’escola geogràfica de Catalunya. I va fer estudis sobre problemes pedagògics, com Crítica de la que fou l’Escola Horaciana (1920). Es va haver d’exiliar a Amèrica.
L’any 1976 va rebre el Premi d’honor de les Lletres catalanes.
Rosa Sensat (1873 – 1961):
Rosa Sensat neix a Masnou l’any 1873. Va ser una pedagoga, i va contribuir activament a l’educació pública de Catalunya durant les primeres dècades del segle XX.
Va estudiar a l’Escuela Central de Magisterio, a Madrid, i més tard a l’Institut Rousseau de Ginebra, on va aprendre les noves tendències pedagògiques europees.
L’any 1901 es va traslladar a Alacant, es va casar i tornarà a Barcelona, on el 1904 naixeria la seva filla. L’any 1914 és anomenada directora de la secció femenina de l’Escola del Bosc a Barcelona, on va estar fins 1930 i va destacar per la seva feina. Fins el final de la Guerra civil, va ser directora de l’Escola Secundaria Milà i Fontanals.
En honor seu, l’any 1965 es crea l’Escola de Mestres Rosa Sensat. És una escola que sempre ha estat molt activa i organitza cursos d’estiu per a mestres, perquè la formació és el més important.
Institucions:
Van haver diverses institucions que van participar de la renovació pedagògica a Catalunya, amb diferents feines i funcions, on van intervenir els diferents artífex de la renovació pedagògica:
· Ajuntament de Barcelona (1909)
· Mancomunitat de Catalunya (1914)
· Generalitat de Catalunya (1931)
Artur Martorell (1894-1967):
Va néixer a Barcelona en el si d’una família menestral l’any 1894. Va cursar els seus estudis a l’Institut Obrer Gracienc. L’any 1906 inicia els seus estudis a l’Escola de Mestres de Joan Bardina. Dos anys més tard iniciaria la seva tasca com a mestre, però no serà fins el 1914 quan obtingui el títol oficial de mestre.
Entre 1914 i 1930 va exercir de professor i director a les Escoles del Patronat Domènech i a les Colònies Escolars de Calafell i Tossa de Mar.
L’any 1931 col·labora amb el Departament de Cultura de l’ajuntament de Barcelona i professor de l’Escola Normal de Mestres de la Generalitat de Catalunya.
Entre 1933 i 1936 Multiplica la seva activitat docent, publica cursos de gramàtica catalana, col·labora en emissions radiofòniques, participa en congressos i dóna cursos a la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’any 1939 és empresonat i dedicarà aquest temps a fer cursos de formació a altres presos. Sortirà un any més tard i tornarà a l’ajuntament de Barcelona, on tindrà un paper destacat en la coordinació de les escoles municipals a l’Institut Pedagògic, en les emissions escolars de Ràdio Barcelona, i en la creació i direcció de l’Institut Municipal Torna d’educació i la seva important Biblioteca.
Sobtadament, l’any 1962 és traslladat al Negociat de Cementiris, per la seva disconformitat amb la política escolar de l’ajuntament de Barcelona. Es jubilarà dos anys més tard.
Col·labora en la creació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, dóna cursos sobre l’ensenyament del Llenguatge a la primera Escola d’Estiu de Rosa Sensat i assessora i acull mestres i escoles que li demanen consell. Morirà sobtadament mentre treballava el 1967.
Artur Martorell va ser mestre i administrador de l’educació a l’ajuntament de Barcelona en l’època de la República i durant la postguerra. Junt amb ell, altres mestres i educadors van construir un sistema excel·lent a Catalunya.
Martorell és una de les figures emblemàtiques de la pedagogia del segle XX a Catalunya: mestre i pedagog que dedicà la seva vida al servei de l’escola pública.
Destacà sobre tot per la seva labor de Formador de mestres
Josep Estalella (1879 – 1938):
L’any 1919 va ser nomenat director dels ensenyaments de física i química de l’Instituto-Escuela de Madrid, influïda per la Institució Lliure d’Ensenyança de Francisco Giner de los Ríos, càrrec que exercí fins el 1921. De 1921 fins 1932 fou catedràtic a l’institut de Tarragona.
El 1932 fou nomenat director de l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, on diposità el seu sistema metodològic propi i característic, alhora que es va preocupar per preparar el professorat de forma adient a les noves directrius pedagògiques.
També va ser president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques entre 1933 i 1934. L’esclat de la guerra civil espanyola el va desencoratjar molt i va morir el 1938.
Eladi Homs Organitzador Escoles d'Estiu Butlletí dels Mestres Introductor bàsquet
Alexandre Galí Escola Vallparadís Mesura objectiva del treball escolar.
Pere Vergés (1896 – 1970):
Pere Vergés sempre va viure a Barcelona, tot i que va estar molt vinculat al poble on havia passat la seva infantesa, el poble del seu pare, Capafonts al Baix Camp.
Va començar la seva formació a les Escoles del Districte Segon i Sisè de Barcelona, adscrites a l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. Quan acabi la seva formació com a mestre, exercirà aquí arribant a ser el director.
Als Estudis Normals de la Mancomunitat , va participar a les classes d’Eugeni d’ors. L’any 1921 a l’ajuntament de Barcelona crea una sèrie d’escoles anomenades “a l’aire lliure”, per la seva ubicació. Una d’aquestes escoles, va ser l’Escola del Mar: estava situada a la platja de la Barceloneta , de cara al mar i ell en va ser el director. L’any 1938 va ser destruïda per una bomba.
Va vincular la seva vida a la institució pedagògica. Va crear una de les escoles model a Barcelona, i hi va reproduir l’organització d’una ciutat ideal, posant un èmfasi especial en la vida social a través dels colors, càrrecs i la labor dels alumnes que hi anaven. Va instaurar les classes en llengua catalana i llengua castellana a l’escola.
Durant els estius de 1922 i 1923, i entre 1930 i 1932 va ser el director de la Colònia d’estiu a Calafell: la República d’infants de Vilamar. Per tant, va col·laborar i afirmar projecte de les colònies escolars.
Va fundar l’escola Garbí a Esplugues (1965) i la Institució Pere Vergés de Badalona (1968).
Va apostar pel mètode Montessori a les seves escoles. I també va fer servir tècniques de Freinet: impremta escolar. Va crear una Escola del Treball, aplicava Psicotècnia i orientació professional
Escola del Mar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada