El model escolar actual està basat en el model Francès il·lustrat. Però el romanticisme alemany, que és la il·lustració alemanya, va saber captar els sentiments, no es van deixar portar per la raó. Les emocions són culturals: té el mateix pes la raó que els sentiments. Això ja ho va dir Pascal un segle abans.
 |
| Schiller |
 |
| Johann Wolfgang von Goethe |
Evolució del Coneixement de l’educació: Didàctica, pedagogia , renovació pedagògica, teoria de l’educació, teories i pràctiques.
L’escola va ser pensada per la Instrucció , que era un d’ensenyament – aprenentatge de tipus repetitiu. La lectura, escriure, sumar, restar, multiplicar, dividir,... són aprenentatges instruccionals: tenen un component repetitiu poc explicatiu. És un element residual de les antigues estructures militars. També es pot associar al món de l’esport.
L’escola estava pensada per pagesos que tinguessin una formació instructiva: cantar, sumar, restar,...
A partir de la creació de la impremta es difonen més llibres: és una forma més fàcil de que arribin a tothom.
L’any 1902 es crea a Espanya el Ministerio de Instrucción Pública. Posteriorment passarà a ser el ministeri de foment, que és el que s’ocupava de l’educació.
Una altra diferència entre el sistema francès i l’espanyol és que la Revolució Francesa
A Espanya el 1902 ja es fa ensenyament: Comercial (enfocat al treball) o Batxillerat (preparació universitària). L’ensenyament inclou la instrucció: si no es repeteixen les coses, es perden.
La institució escolar també és un instrument del Despotisme il·lustrat. Les idees que van tenir els il·lustrats van ser fantàstiques, però a la pràctica van ser molt diferents. Van acabar basant-se en dos conceptes:
- Uniformització
- Centralisme
L’Imperi Romà ja va fer allò que més tard es faria a França: un imperi, una única llengua, una mateixa religió i un mateix dret.
Els romans es van fer cristians fins arribar a la època de Constantí, que va ser l’últim emperador cristià.
El despotisme il·lustrat és un concepte polític que apareix dins les monarquies absolutes i que pertany als sistemes de govern de l’antic Règim, però incloent les noves idees il·lustrades: les decisions de l’home estan guiades per la raó . Els monarques d’aquesta doctrina van contribuir a l’enriquiment de la cultura dels seus països i van adoptar un discurs paternalista.
La idea de despotisme il·lustrat es pot resumir en una frase: “tot per al poble, però sense el poble”. És a dir, el monarca seguia concentrant tots els poders, però es va considerar el primer servidor de l’estat, fent reformes per assolir el progrés i la felicitat dels seus súbdits.
 |
| Napoleó Bonaparte |
La història sempre és cíclica, sempre és repetitiva, amb diferents protagonistes. Per això és molt important mantenir viva la memòria històrica: la nostra memòria històrica ens serveix perquè les errades del passat no es repeteixin en el futur. Però també és important conèixer el passat per saber d’on venim i cap a on anem.
La societat actual és una societat de masses, on el més important és l’anonimat, passar desapercebut. La informació arriba a nosaltres de forma massiva, per canals diferents. L’escola ha d’ensenyar les eines trobar la millor informació als millors llocs. El problema potser estigui en que hi ha d’haver un interès: s’ha de despertar les consciències de les persones per motivar-les a aconseguir aquesta informació. Si aixó no s’assoleix, és impossible que es mantingui la memòria històrica.
Conceptes bàsics: · Educació: : Procés de desenvolupament personal i social, de caràcter intencional. Seria la suma de l’ensenyament i la instrucció. La feina es fa a l’escola, l’instrucció es fa a l’escola i amb suport a casa, però bàsicament es fa a l’escola.
Estímul pel desenvolupament de potencial de capacitats.
Conducció per entrar en els comportaments culturals, per crear hàbits.
Quan un adult ensenya un infant.
· Socialització: Procés pe qual l’animal biològic humà esdevé un animal social. Adquireix els patrons propis de comportament de la seva espècie: aquest procés s’aconsegueix per imitació, no és intencional. Es compleixen unes normes
· Ensenyament: Procés pel qual el docent mostra el coneixement i guia l’aprenentatge d’un discent (alumne).
· Instrucció: Punt de l’aprenentatge que té un component molt important d’exercitació o repetició.
· Aprenentatge: Pòsit que queda de l’ensenyament i la pràctica de la instrucció.
· Formació: Allò que queda en la persona desprès del procés de l’educació, d’ensenyament i aprenentatge. Entenem per procés d’educació, ensenyament i aprenentatge l’etapa que va des del naixement fins els 18 anys.
Un cop s’acaba la formació, però segueix al llarg de tota la vida per millorar competències i habilitats.
Pot ser la formació universitària, els estudis superiors o la formació professional.
A l’edat adulta no parlaríem d’autoeducació, sinó de formació.
· Ensinistrament: Pràctica per perfeccionar les habilitats tècniques. És la part més biològica, motora, és allò que no es pensa, sinó que se sap fer. És el coneixement que s’arrela a la part motora del cos: anar en bicicleta, jugar a ping-pong,... s’aconsegueix per entrenament.
· Domesticació: Procediment d’adaptació dels animals per poder viure amb els humans. L’humà és superior a l’animal i per això se’l domestica. Molt important: Els nens s’ensenyen no es domestiquen!
· Metodología: és el concepte que ha vingut a substituir a Didàctica i molts cops es fa servir com a sinònim. És la disciplina que estudia el mètode adequat en un procés d’estudi. És una ciència. La metodologia té tota una reflexió sobre la distribució del temps, però realment no és sinònim de didàctica.
· Didàctica: És una ciència empírica. Es crea entre 1600 – 1635 aproximadament. Ho fa Comenius amb la seva obra Didactica Magna. Aquesta obra és com un edifici universal que serveix de model per ensenyar a tots totes les coses a la cristiandat. És un invent, un artifici per ensenyar a llegir i escriure. En aquells temps, ja es defensava que s’havien d’ensenyar més llengües. La didàctica va ser la primera ciència pedagògica empírica: observar el món, comprovar fets,...
· Pedagogía: Neix de la filosofia. Sorgeix cap el 1800 per necessitat. Kant extreu la pedagogia de la filosofia pels valors. Ensenyava. El Paidogogos era la persona qui portava els nens a l’escola. La finalitat de tot això era filosòfica. Però és molt important saber que s’ha d’adaptar la pedagogia en necessitat de cada lloc.
· Organització Escolar: És una vessant de les ciències pedagògica. És visible en la classificació que es fa dels infants, que s’agrupen per edat, per comportament, per rendiment,…
· Orientació Escolar: Són les disciplines de les ciències pedagògiques. Orienten l’articulació dels grups i les matèries.
Conclusió:
L’educació a d’arribar a tots i ha de ser un llegat per tots. Com deia Condorcet, ha de ser pública i ha d’estar a càrrec de l’estat, que s’ha de preocupar per formar els ciutadans que viuen dins les seves fronteres.
L’escola ideal hauria d’arribar a tots. A tots els països i s’hauria d’impedir que hi hagui llocs amb índex alarmants d’analfabetisme. Tot i que les ONG’s jugen un paper important, hauria d’existir un organisme mundial que s’ocupés de que els estats, per molt corruptes que siguin, no deixessin de banda l’educació. L’educació és el que fa abançar un país. De la mateixa forma que sense gana no hi haurien revolucions, sense formació no pot existir un progrés.
Per altra banda, als països occidentals, on els nivells d’alfabetització són elevats hi ha avui en dia un altre problema: és l’analfabetisme informàtic i tecnològic. La nostra societat es mou en xarxa i sense la informàtica,... no sóm res. S’hauria d’intentar que la societat avancés al mateix nivell que les tecnologies i les comunicacions, perquè avui en dia no serveix només saber llegir i escriure sinó que és imprescindible moure’s pel món de la xarxa, un món virtual a l’abast de tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada